dilluns, 14 de febrer de 2011

Des de la Vall a la bassa de la Devesa de Soneja

El divendres passat vaig fer una visita, amb companyia, com és millor anar a la muntanya, a la bassa de la Dehesa de Soneja. Per error se sol considerar esta bassa propietat de Xòvar o d'Assuèvar (lluny de la mala fe que porta a considerar la Nevera de Fondeguilla com a de Xòvar i viceversa), però està dins el terme de Soneja (per cert, que es perd, però en la parla dels nostres vells: Soneixa). Com podeu observar per este fragment tret de la web de Soneixa estan prou orgullosos d'ella:

La Dehesa es el lugar de mayor valor medioambiental del municipio de Soneja. Ecosistema agropastoril en origen, formado a partir del bosque mediterráneo primitivo, se encuentra situado en el extremo oriental del Término Municipal de Soneja, en la provincia de Castellón. El Paraje Natural tiene una extensión de 681,21 ha. La laguna que envuelve fue incluida en el Catálogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana en 1995, dentro de la categoría “Laguna y Humedales de Interior”. Este enclave destaca por su singularidad geomorfológico y la presencia de una laguna endorreica en una zona de montaña, fenómeno de estas características único en la Comunidad Valenciana. Sus aguas son dulces y presentan abundante vegetación. Este humedal ha sido tradicionalmente abrevadero del ganado que ha transitado por las coladas pecuarias que transcurren por sus aledaños.

Hi ha una cosa que obvien (potser no massa agradable), em fa la sensació que està plagada d'aranyes! No tens on posar el cul sense que huit ulls et controlen, o això m'ha semblat sempre. Vos deixe una fotografia del paratge treta de la web de Soneixa.




La volta que vam fer amb la btt (algun dia m'aclararé amb wikiloc i penjaré les rutes tal com toca) va ser la Vall- Escales-Bassa Devesa- carretera de Sogorb (prop d'Assuèvar) i per carretera fins a la Vall, baixant pel Marianet vell, on ens va enganxar la nit i Guillem va deixar en ridícul a la lluna, les estrelles i a algun cotxe amb el seu flamant Led Henser H7, una mica pesat però magnífica adquisició per a la bicicleta. El meu led de Petzl feia la risa al costat d'això.
Quant a sensacions fou un gran dia, em vaig emocionar per fer una cosa que feia anys que no feia, vaig millorar considerablement el ritme respecte a altres dies en la bici i ens vam cascar uns bons 40 quilòmetres, que valien el doble que els 20 que tinc d'anar i vindre a la meua caseta, per les costeretes. No vaig notar absolutament res del genoll, però dilluns passat en rodar mitja hora corrent em va tornar el dolor. Serà qüestió d'armar-se de paciència, però m'està agradant la meua "cadira de rodes", ja foren totes així!


dimarts, 1 de febrer de 2011

la Vall de Gallinera

Hui he tornat a córrer (un poquet, fins que m'ha fet mal el tendó, 4 quilòmetres per la gespa de la pista). El dolor ja quasi ha desaparegut, després d'unes visites al fisio i de dues setmanes de quasi repòs.

Durant el cap de setmana he visitat la Vall de Gallinera, a la coma
rca de la Marina, al nord de la província d'Alacant. M'he quedat prou impressionat per les muntanyes de la zona, són agrestes i salvatges, amb pareds espectaculars de bona roca per a escalar, plena d'agarres i amb bona adherència. També és prou impressionant la gastronomia local, això ja és un altre tema... Vaig poder fer 6 km de ruteta senderista tranquil·la, només resentint-me al final. Demà a provar amb la btt. Veig molt arriscat i difícil poder arribar a la Volta al Terme eXXXprés. Cal rebaixar una mica el pes i cuidar el genoll per arribar en condicions... Sort que el dia allarga i demà reprenc la btt, aturada des d'octubre, i és que ja diuen que

Las bicicletas son para el verano.

A les fotos uns paisatges de la zona i una mostra de taula. És una tauleta feta des de la planta baixa al pis superior d'una casa abandonada en el llogaret abandonat de Llombai, a la Vall de Gallinera. El gatet es va quedar flipant quan em va vore.