dijous, 20 de gener de 2011

I quin mal de genoll!!!


Definitivament, sóc un malfaener. M'havia fet el blog amb la intenció d'anar penjant totes les coses que en principi faria durant l'any. No estic fent res? Al contrari: estic fent de tot. Estic prop dels períodes més actius de la meua vida i pulveritzant els registres esportius que feia este estiu, quan estava totalment fora de joc. Estan siguent uns mesos especials, moltes muntanyes, una mica de BTT i descobrint els plaers de l'escalada, agafant bones sensacions, confiant en el material del que em penja la vida, i sobretot, confiant en mi mateixa.

He de dir que estic començant a entendre allò que diuen en "Al filo" del que és un company de cordada i quin apreci, estima i confiança tens en ell. Sincerament volia agrair-vos a tots els que m'esteu ajudant a realitzar els meus somnis la vostra ajuda, paciència, recolzament i amistad.
Vos estime moltíssim!!! Em compromet, ara sí, a anar actualitzant este blog. Ni que siga per eixes fantàstiques persones.

En un parell de mesos ens espera un compromís interessant, formaré part d'un equip (el 70% de la gent és de la forta forta) per la Volta al Terme eXXXprés, per relleus, a Fondeguilla. En breu més detalls. Estic donant-li fort, però dimarts, baixant de l'Anoueret a les 21 pm (m'encanta fer estes bogeries!!!), a la llum de la lluna, vaig sentir un mal enorme al meu genoll.
Vaig demanar al meu company i amic, fort com un roure, un moment quan arribàvem al Carbonaire. En cap moment em vaig fer mal d'un mal pas, però em molestava. Vaig passar una mala nit pel dolor de genoll i un mal dia, totalment coix. Hui estic millor, però assustat. Ara que fa mesos que agafe una rodada em vaig a lesionar? Un company de feina recentment operat del menisc em tranquilitzava per la zona on tinc el dolor, i hui estic millor. Però tinc molta por.

M'han recomanat l'acupuntura. Mai he confiat en la medicina naturista, però si no marxa el dolor caldrà moure's. En fi, que siga una tendiditis estranya... O els meus plans-somni d'este estiu se m'escaparan. I recordaré que a finals d'agost, amb les bótes rebentades literalment em vaig jurar al peu d'un glaciar que sempre duré al cor que del 2011 no passaria.
Salut i aventura!

4 comentaris:

  1. si que es veritat que no es veu per ací molta activitat... jajaja. Vas vindre a un concert meu? ens coneixem?

    ResponElimina
  2. Sí, al que vau fer en el palau dels marquesos a meitat de desembre. Al·lucinant, com si estiguèrem a Buenos Aires eh!!

    ResponElimina
  3. Ah! moltes gràcies. Ja anire informant-te si vols de pròximes actuacions.

    ResponElimina
  4. Tranquil, que del de fados estic molt ben informat per via marital ;)

    ResponElimina