Equip: No-res. Precaució, en especial dies plujosos o si el barranc porta aigua.
Duració: Dues hores tranquil·les, comptant la parada del cim.
Dificultat: Fàcil
Fa una estona que he tornat del Garbí. Famós en la zona de València per les vistes que ofereix sobre la ciutat de València i l'Horta però pel qual no havia sentit massa curiositat mai. De xicotet és prou probable que m'haguera passat alguna volta, però no m'enrecordava en absolut. A més (pel que anàvem), la ruta seria per la canal. Un itinerari que segons les indicacions tenia certa dificultat tècnica, però que hem superat amb escreix en una agradable ascensió d'uns tres quarts d'hora, la meitat dels quals ha transcorregut trepant per la canal, en ocasions ajudant-nos per les cadenes que hi ha (algunes necessàries d'un recanvi com més aviat millor).
És el cas que hui tenia en ment agafar la bici, però finalment Guillem m'ha comentat de pujar per esta via i amb l'arròs a la cubana acabat d'engolir, només eixir de la faena, hem fet cap a la xicoteta població de Segart, en el Camp de Morvedre. Per arribar hem agafat l'A-7 cap a València i hem eixit en direcció Sagunt-Terol, agafant el camí de Terol no hem arribat a incorporar-nos a l'autovia Mudèjar, perquè abans hem pres direcció a Segart. Un cop aparcat el cotxe al poble una mica de camí desfet per la carretera fins agafar la presa de la senda de la canal.
Els primers vint minuts han estat d'aproximació (suau, eixíem de 154, crec, i el cim és a quasi 600) i després ha començat la diversió.
Tots i cadascun dels passos amb certa dificultat tenen una cadena i no resulta perillós, malgrat algun pas exposat que la cadena i la relativa facilitat de la canal fan oblidar malgrat els cinc o sis metres de caiguda.
La resta del camí, trepar, alguna cadena més i diversió segura. Com a nota curiosa, un cop a dalt hi ha una caseta on deixar escrit qui hi ha estat allà (Guillem i Vicent vingueren ací en agost, un dia plujós que augmentà la dificulat exponencialment) on hem trobat un registre de visites de VAERSA amb suggerències de millora i impressions. Dissortadament tot el llibre estava ple, així que no hem deixat petjada del nostre pas per estes terres.
Un cop a dalt paga la pena apropar-se al mirador natural del Garbí, des d'unes roques que cauen en un cingle podem observar des de la Serra d'Espadà, i més enllà les Agulles de Santa Àgueda, fins a les Columbretes, la ciutat de València o la Marina al sud llunyà.
La baixada l'hem feta per una senda que ens ha deixat de nou al poble de Segart, però no per la mateixa canal. Hem fet una mica de camí direcció oest i en la bifurcació hem pres la direcció sud (compte perquè hi ha alguna fita que ens pot despistar). Mal estat de la senda (totalment deixada, la vegetació se la menja), que baixa recta al principi amb una forta erosió que fa extremar precaucions per evitar caigudes. Al final la senda pren per fi camí lògic, continuant les restes d'un antic camí perdut fa dècades i per on hem pogut baixar corrent fins al poble.
Duració: Dues hores tranquil·les, comptant la parada del cim.
Dificultat: Fàcil
Fa una estona que he tornat del Garbí. Famós en la zona de València per les vistes que ofereix sobre la ciutat de València i l'Horta però pel qual no havia sentit massa curiositat mai. De xicotet és prou probable que m'haguera passat alguna volta, però no m'enrecordava en absolut. A més (pel que anàvem), la ruta seria per la canal. Un itinerari que segons les indicacions tenia certa dificultat tècnica, però que hem superat amb escreix en una agradable ascensió d'uns tres quarts d'hora, la meitat dels quals ha transcorregut trepant per la canal, en ocasions ajudant-nos per les cadenes que hi ha (algunes necessàries d'un recanvi com més aviat millor).
És el cas que hui tenia en ment agafar la bici, però finalment Guillem m'ha comentat de pujar per esta via i amb l'arròs a la cubana acabat d'engolir, només eixir de la faena, hem fet cap a la xicoteta població de Segart, en el Camp de Morvedre. Per arribar hem agafat l'A-7 cap a València i hem eixit en direcció Sagunt-Terol, agafant el camí de Terol no hem arribat a incorporar-nos a l'autovia Mudèjar, perquè abans hem pres direcció a Segart. Un cop aparcat el cotxe al poble una mica de camí desfet per la carretera fins agafar la presa de la senda de la canal.
Els primers vint minuts han estat d'aproximació (suau, eixíem de 154, crec, i el cim és a quasi 600) i després ha començat la diversió.
Tots i cadascun dels passos amb certa dificultat tenen una cadena i no resulta perillós, malgrat algun pas exposat que la cadena i la relativa facilitat de la canal fan oblidar malgrat els cinc o sis metres de caiguda.La resta del camí, trepar, alguna cadena més i diversió segura. Com a nota curiosa, un cop a dalt hi ha una caseta on deixar escrit qui hi ha estat allà (Guillem i Vicent vingueren ací en agost, un dia plujós que augmentà la dificulat exponencialment) on hem trobat un registre de visites de VAERSA amb suggerències de millora i impressions. Dissortadament tot el llibre estava ple, així que no hem deixat petjada del nostre pas per estes terres.
Un cop a dalt paga la pena apropar-se al mirador natural del Garbí, des d'unes roques que cauen en un cingle podem observar des de la Serra d'Espadà, i més enllà les Agulles de Santa Àgueda, fins a les Columbretes, la ciutat de València o la Marina al sud llunyà.
La baixada l'hem feta per una senda que ens ha deixat de nou al poble de Segart, però no per la mateixa canal. Hem fet una mica de camí direcció oest i en la bifurcació hem pres la direcció sud (compte perquè hi ha alguna fita que ens pot despistar). Mal estat de la senda (totalment deixada, la vegetació se la menja), que baixa recta al principi amb una forta erosió que fa extremar precaucions per evitar caigudes. Al final la senda pren per fi camí lògic, continuant les restes d'un antic camí perdut fa dècades i per on hem pogut baixar corrent fins al poble.
jordi com estàs? i on! jaja
ResponElimina